Al nostre territori trobem una colla de falgueres que s’han especialitzat a la vida rupícola i que es fan a les esquerdes i als relleixos de les roques i de les parets de pedra, adaptades al sòl escadusser i a la manca de recursos d’aquests hàbitats tan particulars.
Tam com destacàvem en parlar de les crassulàcies, la vida en aquests ambients extrems suposa nombrosos reptes per a les plantes, que s’han d’adaptar a la poca disponibilitat de sòl on arrelar, a l’escassetat de nutrients (i sovint també d’aigua), a la dificultat de dispersió causada per la raresa d’aquests hàbitats, etc.
Si bé acostumem a associar les falgueres als ambients més humits i als boscos de ribera, cal tenir en compte que es tracta d’un grup molt divers en el que no hi falten les espècies que han reeixit a adaptar-se a la vida rupícola. A Santa Coloma de Farners, per exemple, en trobem tant en ambients naturals (especialment entre les roques granítiques del sector de les Guilleries) com en construccions artificials (murs, teulats, pous…), sobretot en edificacions antigues fetes de pedra i amb ciments menys consolidats que els moderns. Aquests mateixos ciments, rics en calç, expliquen la presència de plantes calcícoles (que prefereixen els sòls rics en bases) al nostre territori, on de manera natural no esperaríem trobar-les, atès que les roques que hi predominen no són en absolut calcàries.
Algunes d’aquestes falgueres es fan en ambients molts secs, com la dauradella (Asplenium ceterach =Ceterach officinarum) que es replega sobre sí mateixa quan fa molta calor, exposant la cara inferior de les fulles (recoberta d’esquames daurades) per reflectir la radiació solar. D’altres es fan en relleixos i esquerdes amb una certa quantitat de sòl (Asplenium trichomanes, A. adiantum-nigrum, A. septentrionale, Polypodium vulgare s.l.). Finalment, algunes falgueres com les falzies (Adiantum capillus-veneris) viuen en ambients humits com ara pous, ponts o murs on regalima l’aigua.
